L’habitatge assequible s’ha convertit en un dels principals eixos de la política residencial d’Andorra. El model desplegat pel Govern combina promoció pública, compra d’immobles, rehabilitació d’edificis i, des del juliol del 2026, l’arrendament de blocs privats per incorporar-los temporalment al parc públic.
Les dades oficials mostren un sistema encara en fase d’expansió. Durant el 2026, el parc públic arribarà als 266 habitatges, però les gairebé 1.200 sol·licituds rebudes des de la creació del Registre evidencien una necessitat residencial molt superior a l’oferta disponible immediatament.
Quants habitatges formen el parc públic?
El Govern va informar el 17 de juny del 2026 que la incorporació dels 44 pisos de Borda Nova I elevaria el parc públic fins als 266 habitatges durant l’any. D’aquest total, vuit pisos quedaran reservats per atendre situacions d’emergència residencial.
Borda Nova I, situada a Andorra la Vella, inclou 15 habitatges d’una habitació, 23 de dues habitacions i sis de tres. La gestió correspon a l’Institut Nacional de l’Habitatge, organisme encarregat del Registre, les convocatòries, les adjudicacions i l’administració del parc.
El parc també inclou immobles al Pas de la Casa, Canillo, Encamp, Arinsal, Aixovall, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Altres promocions es troben en diferents fases d’obres o d’incorporació a Ordino, Escaldes-Engordany, la Massana i altres punts del país.
Què significa lloguer a preu assequible?
Els habitatges públics no es regeixen pels preus d’oferta del mercat lliure. El Govern aprova un preu unitari regulat i hi aplica factors de correcció territorial segons la ubicació de l’immoble.
Per al 2026, el preu unitari general s’ha fixat en 9,47 euros per metre quadrat. Els imports territorials són de 7,95 euros a Canillo, 9,47 a Encamp, 8,81 a Ordino, 8,14 a la Massana, 10,70 a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, 9,56 a Aixovall i 9,09 a l’avinguda Verge de Canòlich de Sant Julià de Lòria.
Aquests valors són referències regulades del parc públic i no s’han de confondre amb els preus d’oferta dels portals immobiliaris ni amb les rendes finals dels contractes del mercat privat.
Una demanda acumulada de gairebé 1.200 sol·licituds
El juny del 2026, el Govern va modificar el reglament d’accés després d’analitzar les gairebé 1.200 sol·licituds rebudes des que el Registre va entrar en funcionament el 2024.
La comparació entre aquesta xifra i els 266 habitatges previstos per al 2026 permet identificar una pressió elevada, però s’ha d’interpretar amb prudència. Les sol·licituds són acumulades i no equivalen automàticament a llars admeses, elegibles i pendents d’un pis en un mateix moment.
La reforma reglamentària amplia el límit màxim d’ingressos segons la composició familiar. El topall és de 2,2 vegades el salari mínim per a persones soles, de 2,5 vegades per a parelles o famílies monoparentals amb un fill i de 2,9 vegades per a parelles amb dos fills o més.
També s’hi incorporen nous supòsits de necessitat residencial i determinats beneficiaris de pensions de discapacitat o invalidesa. L’objectiu és adaptar l’accés a situacions que quedaven fora dels criteris anteriors.
De 266 pisos a l’objectiu d’uns 650
Les promocions i rehabilitacions ja programades han de permetre acostar el parc públic al mig miler d’habitatges. Aquesta previsió inclou immobles en diferents fases d’execució, per la qual cosa no tots els pisos estaran disponibles simultàniament.
El Govern ha activat, a més, un concurs per comprar edificis plurifamiliars o d’ús hoteler. La convocatòria disposa d’una dotació inicial de 21,6 milions d’euros, ampliable, i calcula que podria aportar al voltant de 150 habitatges addicionals. Si les adquisicions i les obres previstes es materialitzen, l’Executiu situa l’objectiu global al voltant dels 650 pisos.
Aquesta projecció no s’ha de presentar com a parc ja disponible. Depèn del resultat dels concursos, les taxacions, les adquisicions, les rehabilitacions i els calendaris d’obra.
Arrendar edificis per accelerar les incorporacions
El 22 de juliol del 2026 es va anunciar una via complementària: arrendar edificis privats durant un màxim de 30 anys per destinar-los al lloguer assequible. La convocatòria accepta edificis plurifamiliars, aparthotels, apartaments turístics i habitatges d’ús turístic.
Es prioritzaran immobles acabats o en una fase avançada d’execució que requereixin una adequació mínima. Aquesta fórmula pot reduir el temps necessari per generar oferta, tot i que, a diferència de la compra o la construcció pública, els edificis s’incorporaran al parc mitjançant contractes de durada limitada.
Impacte pràctic per a les famílies
Per aspirar a un habitatge cal inscriure’s al Registre de sol·licitants i obtenir una resolució favorable de l’Institut Nacional de l’Habitatge. La inscripció, per si sola, no comporta una adjudicació automàtica.
Quan hi ha pisos disponibles, l’INH publica les ofertes i selecciona les candidatures d’acord amb els requisits, la situació de necessitat, la composició de la llar i la tipologia dels habitatges. Les convocatòries també es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Conclusió
Andorra està passant d’un parc públic reduït a una estructura residencial amb més presència institucional. Els 266 habitatges previstos durant el 2026 representen un avenç tangible, però la demanda registrada mostra que l’efecte del programa dependrà de la velocitat de les noves incorporacions.
El repte serà convertir les previsions de prop de 500 i uns 650 pisos en habitatges acabats, adjudicats i ocupables, mantenint uns criteris d’accés transparents i uns preus realment assumibles per a les llars destinatàries.
Fonts consultades
- Govern d’Andorra: incorporació de Borda Nova I al parc públic
- Govern d’Andorra: modificació del reglament d’accés
- Govern d’Andorra: preus assequibles del parc públic per al 2026
- Govern d’Andorra: concurs per adquirir edificis
- Govern d’Andorra: concurs per arrendar edificis
- Institut Nacional de l’Habitatge: habitatges de preu assequible