La proporció de població que viu en llars sobrecarregades pel cost de l’habitatge de lloguer ha baixat lleument a Andorra. Segons l’Enquesta de condicions de vida publicada pel Departament d’Estadística, l’indicador va passar del 13% el 2024 al 12,7% el 2025.
La reducció és de només tres dècimes, però aporta una nova referència oficial per mesurar l’esforç econòmic que representa el lloguer per a les famílies residents.
Què significa estar sobrecarregat pel cost del lloguer?
L’estadística considera que una llar pateix sobrecàrrega quan ha de destinar més del 40% dels seus ingressos al cost de l’habitatge de lloguer.
Per tant, el 12,7% no mesura quantes persones tenen dificultats generals per trobar pis ni reflecteix el preu actual dels anuncis immobiliaris. Identifica específicament la població resident en llars on el pes del lloguer supera aquest llindar sobre els ingressos.
Més població en habitatges de propietat
L’enquesta també mostra un canvi en el règim de tinença. El percentatge de persones que viuen en llars de propietat va augmentar del 35,9% el 2024 al 38,6% el 2025, una pujada de 2,7 punts percentuals.
En paral·lel, la proporció de població en llars de lloguer va disminuir del 64,1% al 61,4%. Tot i aquesta variació, el lloguer continua sent el règim majoritari entre les persones incloses en l’enquesta.
Els ingressos creixen per sobre de la inflació
Els ingressos mitjans per unitat de consum van passar de 37.335 euros a 41.085 euros, un increment anual del 10%. Segons la informació oficial, aquesta evolució va superar l’augment del 2,7% de l’índex de preus de consum registrat durant el 2024.
Aquest creixement dels ingressos ajuda a contextualitzar la lleugera reducció de la sobrecàrrega residencial. Tanmateix, les dades no permeten atribuir tot el descens a una sola causa ni concloure que els lloguers hagin baixat.
Quin impacte té per al mercat immobiliari?
La dada apunta a una millora moderada de la capacitat econòmica mitjana de les llars, però continua mostrant que més d’una de cada deu persones suporta un esforç elevat per pagar el lloguer.
També cal diferenciar aquests indicadors dels preus de mercat. L’enquesta analitza les condicions econòmiques de les llars residents i no ofereix un preu mitjà d’accés a un nou contracte, ni dades sobre els imports finals de les compravendes.
Una millora que cal interpretar amb prudència
La reducció del 13% al 12,7% és positiva, però limitada. Al mateix temps, l’enquesta assenyala que la privació material severa va augmentar del 5% al 7,3%, fet que recomana evitar una lectura homogènia de la situació econòmica de totes les llars.
En conclusió, els indicadors oficials mostren una lleugera disminució de la sobrecàrrega del lloguer i un augment del pes de la propietat. No obstant això, la pressió residencial continua afectant una part significativa de la població andorrana.