Els indicadors més recents disponibles dibuixen un mercat residencial andorrà amb una activitat elevada i una pressió sobre els preus que continua sent significativa. La lectura, però, exigeix separar tres realitats diferents: els preus efectius dels contractes de lloguer, el volum de compravendes i els preus anunciats als portals immobiliaris.
Els nous contractes de lloguer arriben als 18,19 euros per metre quadrat
El Sistema d’indicadors de contractes d’arrendament (SICAR), presentat pel Govern el novembre del 2025, situa en 13 euros per metre quadrat el preu mitjà del conjunt dels 4.300 contractes que constaven registrats.
Aquesta mitjana amaga diferències importants segons l’antiguitat del contracte. Els arrendaments amb més de cinc anys de vigència presentaven un preu mitjà de 7,8 euros per metre quadrat, mentre que l’estudi complementari del Departament d’Estadística situava els nous contractes signats el 2025 en 18,19 euros per metre quadrat.
La diferència mostra que el cost d’entrada al mercat és sensiblement superior al que paguen moltes llars amb contractes antics. També ajuda a explicar per què els preus anunciats als portals poden quedar clarament per sobre de la mitjana del parc arrendat.
Les dades encara no cobreixen tot el mercat
El mateix Govern adverteix que la fotografia del SICAR no és completa. En el moment de la presentació faltaven les dades d’Escaldes-Engordany, una parròquia que representa aproximadament el 20% dels habitatges de lloguer del país segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars.
A més, el 50,3% dels registres analitzats corresponien al període 2023-2025. Per tant, els resultats són especialment útils per observar els contractes recents, però encara no permeten descriure amb la mateixa precisió tot l’estoc històric de lloguers.
La compravenda recupera intensitat durant el 2025
El balanç oficial de transmissions patrimonials mostra que el nombre total de transaccions immobiliàries va augmentar un 35,3% el 2025. El nombre de béns immobles transmesos va créixer encara més, un 37,3%.
Aquestes xifres acrediten una acceleració de l’activitat, però no s’han de confondre amb una variació equivalent dels preus. Un augment del nombre d’operacions no implica, per si sol, que el valor mitjà de l’habitatge hagi pujat en la mateixa proporció.
Les persones físiques residents van concentrar el 75,1% de les adquisicions. El Govern també assenyala que l’augment interanual de les compres de no residents està condicionat per la suspensió temporal de la inversió estrangera vigent entre el 2023 i el 2024. Això fa que la comparació anual parteixi d’una base excepcionalment baixa.
L’oferta de venda a Andorra la Vella continua a l’alça
Com a indicador complementari, Idealista estimava el juliol del 2026 un valor mitjà de 6.741 euros per metre quadrat per al conjunt dels habitatges en venda a Andorra la Vella. La xifra representava una disminució mensual del 0,5%, però un increment interanual del 14,1%.
En pisos i apartaments, l’estimació arribava als 7.014 euros per metre quadrat. En lloguer, el portal calculava una mitjana de 24,5 euros mensuals per metre quadrat a la capital, un 5,6% més que un any abans.
Aquestes dades són orientatives i reflecteixen principalment preus d’oferta o estimacions elaborades a partir dels immobles anunciats. No equivalen als imports finals formalitzats en escriptures de compravenda ni als preus efectius de tots els contractes de lloguer d’Andorra. Tampoc es poden extrapolar automàticament de la capital al conjunt del país.
Què significa aquesta evolució per a compradors i llogaters?
Per als llogaters que busquen ara un habitatge, la referència més rellevant no és la mitjana de tots els contractes, sinó el nivell dels nous arrendaments. Els 18,19 euros per metre quadrat registrats el 2025 evidencien una barrera d’accés molt superior a la dels contractes antics.
Per als compradors, l’increment de l’activitat i l’evolució dels preus d’oferta a Andorra la Vella indiquen que la demanda continua activa. Tanmateix, qualsevol decisió s’hauria de basar en comparables de la mateixa parròquia, tipologia, antiguitat i estat de conservació, i no únicament en una mitjana general.
En conclusió, les fonts disponibles apunten a una pressió alcista especialment visible en els nous lloguers i en l’oferta de venda de la capital. El repunt de les transaccions reforça la imatge d’un mercat dinàmic, però caldrà disposar de sèries oficials completes i homogènies per mesurar amb més precisió l’evolució nacional dels preus efectivament pagats.